Xavier Castillón.- El Punt Avui
Vicent Sanchis és també professor de periodisme i vicepresident d'Òmnium Foto: JOAN SABATER.
Vicent Sanchis és també professor de periodisme i vicepresident d'Òmnium Foto: JOAN SABATER.
El periodista i professor Vicent Sanchis (València, 1961) va rebre ahir el 33è premi Carles Rahola d'assaig, dotat amb 6.000 euros, per l'obra Cinquanta anys després (noves reflexions sobre el “cas” valencià), que el Grup 62 publicarà la primera setmana de desembre. El jurat del premi Rahola està format per Ignasi Aragay, Glòria Granell, Josep Lluch, Jordi Nadal i Mariàngela Vilallonga. En aquesta edició s'han presentat al premi 13 treballs, un increment important respecte als 5 de l'any 2011.
Vicent Sanchis, que va ser director del diari Avui i que ara és un dels articulistes més llegits d'El Punt Avui, parteix en aquest assaig de la publicació, ara fa mig segle, del referencial Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, per fer un balanç actualitzat del País Valencià. Segons Sanchis, el llibre té dos tipus de lectors potencials: “Els lectors de Catalunya, que no entenen res del que està passant i que es pregunten si els valencians poden ser tan fatxes i espanyolistes com sembla; i també està adreçat als valencians, que veuen que el País Valencià del 2012 no és el que va somiar Fuster i, a sobre, ara no hi ha esperança ni il·lusió. I ens cal molta il·lusió perquè el nostre país no acabi reduït al no-res dins d'una Espanya monocord i castellana”.
Preguntat per una possible renaixença de la cultura valenciana, Sanchis va contestar que “la renaixença ja s'ha produït i el primer punt bàsic ha estat Fuster”. “De fet, un percentatge importantíssim de la cultura al País Valencià es fa i es consumeix en valencià. Per tant, es podria parlar d'un èxit cultural i d'un fracàs polític. Però jo crec que el nacionalisme valencià no ha fracassat i que encara li queda molt camí per recórrer”.
Una minoria activa
“Potser els nacionalistes valencians hem de començar actuar dins del nostre propi país com una minoria –no com un gueto– i a demanar els drets propis d'una minoria, però sempre com una minoria activa i reivindicativa”, va dir també Sanchis, segons el qual des del País Valencià s'observa l'onada independentista a Catalunya “amb curiositat i sorpresa, però no amb hostilitat”.
També va recordar que, durant la Guerra dels Segadors, el rei d'Espanya va enviar milers de soldats a la frontera entre Catalunya i el País Valencià perquè “no s'encomanés la malaltia”. “Potser ara tornaran a fer-ho”, va dir amb ironia.
Vicent Sanchis, que va ser director del diari Avui i que ara és un dels articulistes més llegits d'El Punt Avui, parteix en aquest assaig de la publicació, ara fa mig segle, del referencial Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, per fer un balanç actualitzat del País Valencià. Segons Sanchis, el llibre té dos tipus de lectors potencials: “Els lectors de Catalunya, que no entenen res del que està passant i que es pregunten si els valencians poden ser tan fatxes i espanyolistes com sembla; i també està adreçat als valencians, que veuen que el País Valencià del 2012 no és el que va somiar Fuster i, a sobre, ara no hi ha esperança ni il·lusió. I ens cal molta il·lusió perquè el nostre país no acabi reduït al no-res dins d'una Espanya monocord i castellana”.
Preguntat per una possible renaixença de la cultura valenciana, Sanchis va contestar que “la renaixença ja s'ha produït i el primer punt bàsic ha estat Fuster”. “De fet, un percentatge importantíssim de la cultura al País Valencià es fa i es consumeix en valencià. Per tant, es podria parlar d'un èxit cultural i d'un fracàs polític. Però jo crec que el nacionalisme valencià no ha fracassat i que encara li queda molt camí per recórrer”.
Una minoria activa
“Potser els nacionalistes valencians hem de començar actuar dins del nostre propi país com una minoria –no com un gueto– i a demanar els drets propis d'una minoria, però sempre com una minoria activa i reivindicativa”, va dir també Sanchis, segons el qual des del País Valencià s'observa l'onada independentista a Catalunya “amb curiositat i sorpresa, però no amb hostilitat”.
També va recordar que, durant la Guerra dels Segadors, el rei d'Espanya va enviar milers de soldats a la frontera entre Catalunya i el País Valencià perquè “no s'encomanés la malaltia”. “Potser ara tornaran a fer-ho”, va dir amb ironia.
Cap comentari :